Presentació

El proper 19 de novembre de 2014 se celebra el 3r Congrés Rural Smart Grids com activitat convidada al Smart City Expo & World Congress.

Amb el títol SMART rural & city: un concepte, dues realitats vol impulsar la reflexió i la innovació per tal de tendir cap a un sistema de relacions urbà-rural més equilibrat, des del punt de vista energètic, i que asseguri la sostenibilitat en la gestió de recursos i la resiliència energètica del país a partir de sinèrgies entre els dos àmbits.

Històricament la ciutat ha importat energia, aigua, aliments, capital humà, … i ha exportat productes i serveis però també grans quantitats de residus sòlids, líquids i gasosos. L’entorn rural ha fet de proveïdor i d’embornal d’aquests fluxos urbans.

Per això, a l’hora de concebre el desenvolupament sostenible del país esdevé impossible la separació ciutat-territori, tant a nivell conceptual com a la pràctica, sobretot en tot allò que faci referència a la resiliència energètica del país. En aquest sentit, els recursos energètics propis i disponibles immediatament són els d’origen renovable, com el recurs solar, el vent, la biomassa o el potencial hidràulic, i la seva disponibilitat està directament vinculada a l’ús que fem del territori rural, per poder captar energia primària, transformar-la, transportar-la i distribuir-la.

No hi pot haver Smart City sense Rural Smart

Donar resposta al repte d’assolir un país resilient en matèria energètica implica enllaçar l’entorn rural, generador d’energia, amb l’entorn urbà, principal consumidor, de manera sostenible. Per això, cal una evolució que permeti superar un sistema de relacions urbà-rural i de gestió de recursos que és lineal i desequilibrat, per tendir cap a un sistema circular que asseguri la sostenibilitat a partir de sinèrgies entre els dos àmbits.

Aquestes sinèrgies han de portar solucions a problemes comuns, com és la mobilitat sostenible o el proveïment segur d’energia de manera local. Però alhora han d’aportar solucions tecnològiques particulars a les realitats de cada àmbit, a través de noves lògiques de negoci i amb perspectiva social i mediambiental. Així, s’han de superar o aprofitar, quan s’escaigui, les diferents densitats de població o l’orografia i climatologia, que condicionen els graus d’accessibilitat, de connectivitat i de mobilitat.

La relació territori-ciutat s’ha d’interpretar com un contínuum social, cultural, econòmic, ambiental i energètic, on la tecnologia ha de contribuir a la seva sostenibilitat. Per això cal teixir complicitats entre entorns que permetin impulsar el seu desenvolupament a partir de l’adaptació tecnològica a les diferents realitats, oferint oportunitats de negoci i, sobretot, millorant la qualitat de vida de la població visqui on visqui.

Deja un comentario