Roberto Bermejo: “És necessària una aposta institucional per un model descentralitzat de producció d’energia”

Roberto Bermejo és catedràtic de l’Escola Universitària i enginyer industrial, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, professor d’Economia Sostenible en Universitat del País Basc i director del Grup d’Investigació en Economia Ecològica i Ecologia Política. En el Congrés Rural Smart Grids de 2014, titulat Smart rural & city: un concepte, dues realitats, presenta la seva ponència “Principals vectors per a la transició energètica cap a les renovables: tecnologia, coneixement, institució i economia”.

Com valoreu la realització de congressos com el Rural Smart Grids per a promoure el debat social i el desenvolupament de la generació distribuïda d’energia renovable i la implantació de les telecomunicacions en el món rural?

Sempre he defensat el model energètic descentralitzat que coincideix amb una de les principals característiques de les energies renovables que són de generació distribuïda. Tot el que es faci per a la seva promoció, com el Rural Smart Grids, més tenint en compte l’aturada de les renovables a nivell política estatal, és benvingut. Al País Basc no es veu res similar i a Catalunya ja aneu pel tercer any.

És possible el desenvolupament del concepte Smart City sense l’Smart Rural? Quin és el paper del món rural en aquest àmbit?

Crec que tenen característiques diferents, tot i que els dos àmbits són unitats de generació i distribuïdes d’energia i en última instància tot ha d’estar connectat i, per tant, han de tenir interrelació. El que no és vàlid és la hiperconnexió actual amb el model centralitzat d’ara on fa falta que grans quantitats d’electricitat es moguen centenars de quilòmetres de distància. S’ha d’anar a una major autosuficiència i disminuir el perill de talls del subministrament, ja que una xarxa de xarxes pot fer front millor a aquests problemes.

Quin impuls necessiten les rural smart grids per a la seva implantació?

El primer lloc seria extraordinàriament important que s’establís una estratègia de governs, tant el govern estatal pel poder que té com per governs autonòmics. Falta una aposta institucional per un model descentralitzat de producció d’energia. Aquest és el paraigua que pot ajudar moltíssim a implantar una solució a les necessitats energètiques de la població més propera al consumidor i més barata.

Quines són les principals idees de la teva ponència “Principals vectors per a la transició energètica cap a les renovables: tecnologia, coneixement, institució i economia”?

La mevaa exposició se centra en els agents que han impulsat el desenvolupament de les energies renovables, en les principals tecnologies de producció d’electricitat, els seus costos i, finalment, parlaré la descentralització de la generació d’energia a partir de fonts renovables. Si bé l’actual model centralitzat de producció d’energia segueix sent molt forta, la pròpia dinàmica de les energies renovables va erosionant aquest model fins i tot a Espanya. Aquí hi ha un pols molt gran i anem a veure si tenim la força suficients perquè el model que al final s’implanti sigui fortament descentralitzat. Per a això hem de lluitar contra un estat que ha apostat per les grans empreses i buscar forces polítiques que desenvolupen un altre model. I hem de conscienciar a la gent que ens estem jugant deixar de dependre de les grans elèctriques que actuen com a senyors feudals en aquest país. Apostem perquè la gent s’empoderi, es fa amo de l’energia que necessita a través del autoconsum però també de l’existència de municipis o comarques que generen la seva pròpia energia.

Com valores el desenvolupament de les rural smart grids al País Basc?

Si bé el Govern basc té una estratègia per la implantació de les renovables per a 2020, aquesta no s’està aplicant. Com a membre del Consell Econòmic i Social Basc els he fet saber la meva opinió en aquest àmnbit i també els he criticat la seva aposta pel fracking.

This entry was posted in Entrevista. Bookmark the permalink.

Deja un comentario